Me gustaria verte aquí... síguemos

miércoles, 20 de febrero de 2013

DISSECIÓ DE LA MUSSOLA

Us enrecordeu de la mussola que ens van portar Daniela i Hugo? 

doncs avui ho hem descongelat i aquesta vesprada ho hem disseccionat.  

UFFF, TOTA UNA AVENTURA¡¡¡¡¡¡¡


 Hem començat observant, amb els sentits de la vista, l'olfacte, i el tacte. 


El primer que  hem fet ha segut observar-ho bé : la seva forma fusiforme, el seu color clapejat, la seva textura, que estava fred, i era suau si el tocàvem cap a un costat i molt raspós i aspre si ho tocàvem cap a l'altre costat.
Ho hem mesurat amb la regla mesurava 45 cm., li hem comptat les aletes tenia 8. També hem vist que tenia 5 cavitats branquials a cada costat del cos, i que els seus ulls també estaven a  banda i banda del cos i no al capdavant com els tenim nosaltres. 

Hem vist i tocat la boca i les dents, eren xicotetes, i el seu nas que no li serveix per respirar sinó per olorar. 

La mussola per la part de sota és plana i de color blanc ja que sol anar arran de terra, per això s'alimenta de crustacis, sobretot els agrada molt els carrancs ermitans. 


També hem vist que entre l'aletes pèlviques tenia l'anus (culet). 

Més tard hem passat a disseccionar i hem pogut observar els òrgans interns. 




El primer que hem vist en obrir el seu ventre ha estat el fetge. Tots teniem moltes ganes de veure-ho ja que sabem que la gran quantitat de greix que acumula en el seu fetge l'ajuda a surar.  






Tot això ho  van complementar i aclarir l'altre dia amb l'experiment en el qual comparàvem el que pesava l'oli i l'aigua, veiem quin dels dos pesava més, i observàvem que passa al fer la barreja, amb el que més pesa i que passa amb el que pesa menys.
Així vam comprendre perquè el greix del seu fetge l'ajuda a surar.

                               
El fetge era l'òrgan més gran del seu cos
 Al costat del cap estava el cor, envoltat de roig . Hem pensat que era perquè pel cor passa tota la seua sang. El cor era xicotet.  
També tenia un estómac, que hem obert i hem vist que dins tenia el menjar desfet i no es distingia de que s'havia alimentat. De l'estómac li eixia l'intestí.

Ahhhh ¡¡¡¡¡i una cosa que ens ha agradat molt, hem sabut que era una femella perquè hem vist que tenia ous.

 La veritat ha estat al · lucinant l'experiència, hem pogut anar recordant tot el que han après i  a més ho hem vist in situ.

4 comentarios:

  1. M'encanta l'experiencia!!! De segur que van a recordar-la durant molt de temps!!!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. TOTES AQUESTES EXPERIÈNCIES SÓN APRENENTATGES EN VENA.

      Eliminar
  2. Conchi eres increible! Aprenderan de todo contigo. Isabel V

    ResponderEliminar
  3. En una educación que participa en la web 2.0 nos encontramos excelentes ejemplos, como éste, de buena didáctica aplicada. Entre esos niños y niñas seguro que ya hay un germen de futuros investigadores y biólogos... y será este blog -u otro similar- quien habrá sido el catalizador.
    Enhorabuena a la autora: Conchi. El premio a su esfuerzo se verá tras años... pero se verá.
    Hoy mismo los estudiantes de "Educación" del CAD, en la UNED-Valencia, analizarán este blog y su magnífico mensaje y hechura.
    Ojalá cunda el ejemplo entre nuestros docentes.

    ResponderEliminar