miércoles, 3 de diciembre de 2014
I DE L'EXPERIÈNCIA A LA CREACCIÓ...
Després de l'observació ens inspirem... agafem aire i ens expressem.
ARTDor
TREBALLANT LA TARDOR
Durant el mes de novembre hem estat treballant la tardor. D'aquesta hem après moltes coses, entre elles com ens hem de vestir, que temps és el típic de tardor, la roba que uitilizamos, els fruits secs i carnosos que podem menjar i que fan alguns animals durant la tardor.
Al mateix temps hem observats els colors típics d'aquesta estació i ens han inspirat per fer les nostres obres d'art.
Ací us deixe algunes fotos.
Exposició de fruits i fruies
i fulles
Al mateix temps hem observats els colors típics d'aquesta estació i ens han inspirat per fer les nostres obres d'art.
Ací us deixe algunes fotos.
Exposició de fruits i fruies
i fulles
miércoles, 19 de noviembre de 2014
Dani Miquel sala Russafa
Dani Miquel 30 Noviembre sala Russafa.
. Més informació en...http://salarussafa.es/category/programacion-2/teatro-ninos-y-ninas/
martes, 28 de octubre de 2014
Dani Miquel
Fa dues setmanes vaig tenir la sort de poder anar a veure una actuació de Dani Miquel. Em va encantar. Canta per als xiquets en valencià, i és capaç de crear un ambient encantador i lúdic que fa que menuts i grans participen.
A classe estem escoltant algunes de les seues cançons i ja ens sabem algunes.
Açí us deixe una mostra.
Però si voleu saber mésde les properes actuacions de Dani podeu entrar al seu face.
A classe estem escoltant algunes de les seues cançons i ja ens sabem algunes.
Açí us deixe una mostra.
lunes, 20 de octubre de 2014
martes, 16 de septiembre de 2014
CURS 2014 - 2015
Nou curs. Iniciant una altra nova aventura, la dels nostres nous alumnes de tres anys.
Ufff com ens costa a tots !!!
A ells acostumar-se a les normes de la classe, a les rutines, a la nova marxa. I a nosoltres acostumar-nos a ells, tam xicotets. però ja hi som tots mans a l'obra i en breu aconseguit.
Ufff com ens costa a tots !!!
A ells acostumar-se a les normes de la classe, a les rutines, a la nova marxa. I a nosoltres acostumar-nos a ells, tam xicotets. però ja hi som tots mans a l'obra i en breu aconseguit.
jueves, 17 de julio de 2014
ALS NOSTRES ARTISTES ...
Sempre hem dit que tenim grans artistes a classe però amb el nostre fi de curs tots heu pogut comprovar-ho. Són artistes dels de veritat. Una interpretació excepcional. Ací us deixe algunes fotos.
domingo, 29 de junio de 2014
. 
miércoles, 4 de junio de 2014
Fin de curso en la granja escuela
Para celebrar por todo lo alto este fin de todo, curso, ciclo, etapa, decidimos tirarnos de cabeza al suicidio y propusimos una salida a la granja escuela para pasar dos dias y una noche.
La acogida de la idea fué un éxito, y hemos estado todo el curso esperando a que llegara la hora de irnos.
Ahora que ya hemos ido y hemos vuelto tenemos que decir que la experiencia ha resultado muy positiva. Los niños han disfrutado muchísimo de sus compañeros, de estar sólos, de ser mayores, de pasar la noche fuera. Ninguno lloró, cosa que nos tenia alucinadas. Algunos flojearon durante la velada nocturna de puro cansancio. Pero cuando entramos en las habitaciones y comenzó el comboy de cambiarse de ropa, de lavarse los dientes de meterse en la cama de subir a las literas de arriba, todo pasó a ser una noche mágica. La luz se apagó y los ojos se cerraron para dar paso a un mundo de fantasía y tranquilidad que de vez en cuando era asaltada por algún ronquido o grito de guerra tipo..._conchi yo arriba!
Pero ante tanto cansancio ninguno se molestó en despertarse, ni siquiera el que rodó de la cama al suelo, que lo único que su cuerpo pudo hacer fué saltar de nuevo arriba dejándose la mitad del culo colgando, para lo cual ahí estaba la seño , que le dió un pequeño empujoncito y para dentro.
Y al día siguiente continuó la fiesta , pero ya con el rintintín de que tenían que volver a casa y la mayoría decían que se querían quedar.
Nos hubiera gustado que todos los niños hubieran venido a pasar la noche pero algunos no pudieron venir.
Espero que puedan repetir esta actividad en años posteriores para que la disfruten todos.
Ha sido muy positiva también por la relación que entre las dos clases se aprecia. Todos los niños se conocen y se relacionan sin ningún problema.
Gracias a las familias por habernos confiado a sus prendas más queridas. Y nos alegramos mucho de que todos volvieramos sanos y salvos.
La acogida de la idea fué un éxito, y hemos estado todo el curso esperando a que llegara la hora de irnos.
Ahora que ya hemos ido y hemos vuelto tenemos que decir que la experiencia ha resultado muy positiva. Los niños han disfrutado muchísimo de sus compañeros, de estar sólos, de ser mayores, de pasar la noche fuera. Ninguno lloró, cosa que nos tenia alucinadas. Algunos flojearon durante la velada nocturna de puro cansancio. Pero cuando entramos en las habitaciones y comenzó el comboy de cambiarse de ropa, de lavarse los dientes de meterse en la cama de subir a las literas de arriba, todo pasó a ser una noche mágica. La luz se apagó y los ojos se cerraron para dar paso a un mundo de fantasía y tranquilidad que de vez en cuando era asaltada por algún ronquido o grito de guerra tipo..._conchi yo arriba!
Pero ante tanto cansancio ninguno se molestó en despertarse, ni siquiera el que rodó de la cama al suelo, que lo único que su cuerpo pudo hacer fué saltar de nuevo arriba dejándose la mitad del culo colgando, para lo cual ahí estaba la seño , que le dió un pequeño empujoncito y para dentro.
Y al día siguiente continuó la fiesta , pero ya con el rintintín de que tenían que volver a casa y la mayoría decían que se querían quedar.
Nos hubiera gustado que todos los niños hubieran venido a pasar la noche pero algunos no pudieron venir.
Espero que puedan repetir esta actividad en años posteriores para que la disfruten todos.
Ha sido muy positiva también por la relación que entre las dos clases se aprecia. Todos los niños se conocen y se relacionan sin ningún problema.
Gracias a las familias por habernos confiado a sus prendas más queridas. Y nos alegramos mucho de que todos volvieramos sanos y salvos.
3,2,1... Final de curso, de ciclo, de etapa...
Ufff me canso de pensarlo, un año más llega el final, ahora los nervios están a flor de piel, todo se acaba y lo más importante, el tiempo para acabar todo lo que tenemos entre manos también se acaba.
Eso sí, este año es especial, acabamos con nuestros niños, tanto Isabel como yo acabamos nuestro primer ciclo completo con los mismos niños. Esto es muy gratificante ya que los hemos visto crecer y consideramos que una parte de ese crecimiento lo han ido construyendo a nuestro lado. Y por otra parte es triste , pues se nos van nuestros niños y niñas, si nuestros , durante tres años... es mucho.
Las mañanas se nos quedan cortas , mucha faena por hacer y poco tiempo, no se les puede agobiar pero tu vas a contra corriente.
Fichas, explicaciones, pinturas, pinceles, papeles, portadas, ensayos, canciones, abrazos, manchas, colores,entre medias patios que deseas que acaben para seguir con encuadernaciones, lunas, fotos, y de repente te das cuenta que no te da tiempo ni a hablar con ellos con tranquilidad. ... ufff respira. Todo se andará.
Todo este huracán, en unos días se transformará en calma, los echaremos de menos por momentos, las aulas se quedan vacías.
Repasaremos los resultados y diremos... ha valido la pena.
Isabel y yo nos fundiremos en un gran abrazo nos daremos la enhorabuena y ahí es cuando vuelven a surgir las ganas por seguir en la misma línea. Ahí es donde cogemos fuerzas para continuar y no dejar que estupideces nos hundan, para no contagiarnos de desidia, ahí brotan ideas, ilusión, fuerzas y de nuevo ... ganas de volver a empezar.
Eso sí, este año es especial, acabamos con nuestros niños, tanto Isabel como yo acabamos nuestro primer ciclo completo con los mismos niños. Esto es muy gratificante ya que los hemos visto crecer y consideramos que una parte de ese crecimiento lo han ido construyendo a nuestro lado. Y por otra parte es triste , pues se nos van nuestros niños y niñas, si nuestros , durante tres años... es mucho.
Las mañanas se nos quedan cortas , mucha faena por hacer y poco tiempo, no se les puede agobiar pero tu vas a contra corriente.
Fichas, explicaciones, pinturas, pinceles, papeles, portadas, ensayos, canciones, abrazos, manchas, colores,entre medias patios que deseas que acaben para seguir con encuadernaciones, lunas, fotos, y de repente te das cuenta que no te da tiempo ni a hablar con ellos con tranquilidad. ... ufff respira. Todo se andará.
Todo este huracán, en unos días se transformará en calma, los echaremos de menos por momentos, las aulas se quedan vacías.
Repasaremos los resultados y diremos... ha valido la pena.
Isabel y yo nos fundiremos en un gran abrazo nos daremos la enhorabuena y ahí es cuando vuelven a surgir las ganas por seguir en la misma línea. Ahí es donde cogemos fuerzas para continuar y no dejar que estupideces nos hundan, para no contagiarnos de desidia, ahí brotan ideas, ilusión, fuerzas y de nuevo ... ganas de volver a empezar.
viernes, 30 de mayo de 2014
MINI TRAIN
En el blog de Blanca actividades para la educacion infantil he encontrado este juego que me parece muy interesante , en el con unas piezas geométricas debemos ayudar a un tren a que siga su camino.
Minitrain
Minitrain
viernes, 23 de mayo de 2014
martes, 20 de mayo de 2014
CANCIÓN PIRATA DE ESPRONCEDA
Canción del pirata
[Poema: Texto completo.]
José de Espronceda
Con diez cañones por banda,
viento en popa, a toda vela,
no corta el mar, sino vuela
un velero bergantín.
Bajel pirata que llaman,
por su bravura, el Temido,
en todo mar conocido
del uno al otro confín.
La luna en el mar rïela,
en la lona gime el viento,
y alza en blando movimiento
olas de plata y azul;
y va el capitán pirata,
cantando alegre en la popa,
Asia a un lado, al otro Europa,
y allá a su frente Stambul:
«Navega, velero mío,
sin temor,
que ni enemigo navío
ni tormenta, ni bonanza
tu rumbo a torcer alcanza,
ni a sujetar tu valor.
Veinte presas
hemos hecho
a despecho
del inglés,
y han rendido
sus pendones
cien naciones
a mis pies.
Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.
Allá muevan feroz guerra
ciegos reyes
por un palmo más de tierra;
que yo aquí tengo por mío
cuanto abarca el mar bravío,
a quien nadie impuso leyes.
Y no hay playa,
sea cualquiera,
ni bandera
de esplendor,
que no sienta
mi derecho
y dé pecho
a mi valor.
Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.
A la voz de «¡barco viene!»
es de ver
cómo vira y se previene
a todo trapo a escapar;
que yo soy el rey del mar,
y mi furia es de temer.
En las presas
yo divido
lo cogido
por igual;
sólo quiero
por riqueza
la belleza
sin rival.
Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.
¡Sentenciado estoy a muerte!
Yo me río;
no me abandone la suerte,
y al mismo que me condena,
colgaré de alguna entena,
quizá en su propio navío.
Y si caigo,
¿qué es la vida?
Por perdida
ya la di,
cuando el yugo
del esclavo,
como un bravo,
sacudí.
Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.
Son mi música mejor
aquilones,
el estrépito y temblor
de los cables sacudidos,
del negro mar los bramidos
y el rugir de mis cañones.
Y del trueno
al son violento,
y del viento
al rebramar,
yo me duermo
sosegado,
arrullado
por el mar.
Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.»
PARTS D'UN VAIXELL
Al blog de pirates i calaveres he trobat aquesta explicació de les parts d'un vaixell...
Com eren els vaixells pirates?
Proa: Es la part davantera del vaixell, normalment es punxeguda per facilitar el lliscament de la nau.
Com eren els vaixells pirates?
Proa: Es la part davantera del vaixell, normalment es punxeguda per facilitar el lliscament de la nau.
Popa: Es la part posterior de la embarcació, on es troba el timó.
Babord: Mirant cap a proa, es la part esquerre de la embarcació.
Estribord: Mirant cap a proa, es el costat dret del vaixell.
Coberta: Es cada una de les superficies que divideixen el vaixell horitzontalment i serveixen de sól.
Àncora:Es un element nautic de metall que permet al vaixell aferrarse al fons marí, sense ser mogut per les corrents marines.
Roda de timó: Es una roda que fa moure el timó mitjançant politjes i cables.
Pal Major:Pal central i més important d'una embarcació.
Vela:Es
cadascun dels troços de tela, enganxats als pals(pal major, pal de
mitjana, pal de trinquet, etc.), i que serveixen d'impuls per el
vaixell.
Quilla:
La quilla es la part més important del vaixell. Es la part de sota, i
sobre la que s'aguanta tota l'estructura del vaixell. La quilla es la
permet a la embarcació flotar.
COSES DE PIRATES
Del Museu Maritim deBarcelona he tret aquesta informació al voltant dels pirates.
ELS PIRATES
Els pirates van ser uns personatges que, durant molt de temps, van navegar sense cap Llei ni pàtria, per tots els mars del planeta. Vivien amb absoluta llibertat, fent en tot moment allò que els venia de gust, i sense tenir por dels governs, que només tenien autoritat terra endins. Per això el seu mitjà habitual era el mar. Es dedicaven per tant a robar altres vaixells i a assaltar ciutats del litoral, de manera ràpida i devastadora, evitant d’així qualsevol tipus de reacció per part dels ciutadans o dels exèrcits.
La pirateria més coneguda és aquella que es va donar entre els segles XVI i XVIII, a la zona coneguda com el mar del Carib, però en realitat s’ha donat a pràcticament tots els mars del planeta, i en gairebé totes les èpoques. AI Carib, personatges com Morgan, l’Olonois, Barbanegra o Drake, van assolar les possessions espanyoles, ja que era el lloc on podien trobar els tresor més inimaginables.
Finalment, aquests personatges van ser triats per Hollywood per il·lustrar, sense massa rigor històric, les històries de pirates. Aquestes pel·lícules van contribuir a construir la imatge romàntica que es té dels pirates, però la realitat va ser força diferent.
La pirateria americana va aparèixer per diferents raons: en primer lloc, Amèrica va ser un lloc on es podien aconseguir grans fortunes amb relativa facilitat, ja que tot l’or que es trobava en aquests territoris era transportat a Europa en vaixell, i havien de passar forçosament pel Carib; d’altre banda, hi havia molts pobres a Europa, que intentaven canviar el seu destí al Nou Món; a més a més, aquests territoris eren molt grans, i estaven poc defensats. Això feia molt difícil trobar els amagatalls dels pirates i també dificultava la seva defensa; d’altra banda, Amèrica va ser el lloc triat per continuar amb les lluites que mantenien els països europeus, que van fomentar d’aquesta manera la pirateria, Altres factors, tot i que de menor importància, van ser la recerca de la llibertat, el desig d’enriquir-se, l’interès de servir els seus països (en el cas dels corsaris), o l’esperit d’aventura, a més d’altres causes religioses, com la lluita de l’Europa protestant contra la catòlica, representada per Espanya.
TIPUS DE PIRATES
Pirates. Eren genèricament els que robaven pel seu compte al mar o a les zones costaneres. Van ser enemics del comerç marítim en general, sense afectar un país més que un altre.
Pirates, corsaris i bucaners. Museu Marítim de Barcelona.
* Corsaris. Atacaven vaixells de països enemics del seu, comptant amb l’autorització i vist-i-plau del seu monarca. Els reis cobraven comissions dels seus corsaris, per la qual cosa eren còmplices dels seus actes. Era una manera d’atacar el vaixell d’un país enemic però de forma no oficial, la qual cosa hagués suposat una declaració de guerra.
* Bucaners. Van ser contrabandistes i caçadors furtius que van ser expulsats pels espanyols de l’illa Española, actual Haití i Santo Domingo, a començament del segle XVII, i es van instal·lar a l’illa Tortuga, des de la qual van començar a practicar la pirateria, preferentment contra propietats i vaixells espanyols
. * Filibusters. Representaren la institucionalització dels bucaners, organitzats en confraries i associacions, que van atacar tot tipus de vaixells des de 1630 fins a 1680.
LES BANDERES
Els pirates, sobretot els del Carib, es dissenyaven les seues banderes, ja que en haver abandonat el seu estil de vida anterior, també van renunciar a la seva nacionalitat, i en no sentir-se identificats amb cap bandera de cap país, decidien fer-se la seva pròpia.
Però no tots els pirates volien portar la mateixa bandera, i va arribar un moment en què, per tal de diferenciar-se entre ells, els pirates van passar a dissenyar la seva pròpia bande- ra, amb elements que feien referència a la seva crueltat, per tal d’espantar els enemics, com ara destrals d’abordatge, rellotges de sorra (amb els quals els espantaven fent referència al poc temps de vida que els hi quedava si no es rendien), espases, esquelets o les típiques calaveres i tíbies encreuades.
A continuació podeu veure exemples de banderes d’alguns pirates:
ELS VAIXELLS
Els pirates utilitzaven unes embarcacions molt concretes.
calia que fossin petites i lleugeres, i que els permetessin tant fugir quan eren perseguits, com ser capaços de capturar vaixells indefensos quan eren ells els perseguidors.
S’estimaven més navegar a bord de vaixells com balandres, goletes o bergantins.
La propulsió d’aquestes embarcacions es feia mitjançant les veles. Generalment tenien dos pals, dels quals penjaven una sèrie de veles que tenien diferent forma i tamany. N’hi havia de triangulars, anomenades flocs, de rectangulars, anomenades gàbies, i de trapezoïdals, anomenades cangrees.
GALERA
XABEC
DRAKKAR
ELS PIRATES
Els pirates van ser uns personatges que, durant molt de temps, van navegar sense cap Llei ni pàtria, per tots els mars del planeta. Vivien amb absoluta llibertat, fent en tot moment allò que els venia de gust, i sense tenir por dels governs, que només tenien autoritat terra endins. Per això el seu mitjà habitual era el mar. Es dedicaven per tant a robar altres vaixells i a assaltar ciutats del litoral, de manera ràpida i devastadora, evitant d’així qualsevol tipus de reacció per part dels ciutadans o dels exèrcits.
La pirateria més coneguda és aquella que es va donar entre els segles XVI i XVIII, a la zona coneguda com el mar del Carib, però en realitat s’ha donat a pràcticament tots els mars del planeta, i en gairebé totes les èpoques. AI Carib, personatges com Morgan, l’Olonois, Barbanegra o Drake, van assolar les possessions espanyoles, ja que era el lloc on podien trobar els tresor més inimaginables.
Finalment, aquests personatges van ser triats per Hollywood per il·lustrar, sense massa rigor històric, les històries de pirates. Aquestes pel·lícules van contribuir a construir la imatge romàntica que es té dels pirates, però la realitat va ser força diferent.
La pirateria americana va aparèixer per diferents raons: en primer lloc, Amèrica va ser un lloc on es podien aconseguir grans fortunes amb relativa facilitat, ja que tot l’or que es trobava en aquests territoris era transportat a Europa en vaixell, i havien de passar forçosament pel Carib; d’altre banda, hi havia molts pobres a Europa, que intentaven canviar el seu destí al Nou Món; a més a més, aquests territoris eren molt grans, i estaven poc defensats. Això feia molt difícil trobar els amagatalls dels pirates i també dificultava la seva defensa; d’altra banda, Amèrica va ser el lloc triat per continuar amb les lluites que mantenien els països europeus, que van fomentar d’aquesta manera la pirateria, Altres factors, tot i que de menor importància, van ser la recerca de la llibertat, el desig d’enriquir-se, l’interès de servir els seus països (en el cas dels corsaris), o l’esperit d’aventura, a més d’altres causes religioses, com la lluita de l’Europa protestant contra la catòlica, representada per Espanya.
TIPUS DE PIRATES
Pirates. Eren genèricament els que robaven pel seu compte al mar o a les zones costaneres. Van ser enemics del comerç marítim en general, sense afectar un país més que un altre.
Pirates, corsaris i bucaners. Museu Marítim de Barcelona.
* Corsaris. Atacaven vaixells de països enemics del seu, comptant amb l’autorització i vist-i-plau del seu monarca. Els reis cobraven comissions dels seus corsaris, per la qual cosa eren còmplices dels seus actes. Era una manera d’atacar el vaixell d’un país enemic però de forma no oficial, la qual cosa hagués suposat una declaració de guerra.
* Bucaners. Van ser contrabandistes i caçadors furtius que van ser expulsats pels espanyols de l’illa Española, actual Haití i Santo Domingo, a començament del segle XVII, i es van instal·lar a l’illa Tortuga, des de la qual van començar a practicar la pirateria, preferentment contra propietats i vaixells espanyols
. * Filibusters. Representaren la institucionalització dels bucaners, organitzats en confraries i associacions, que van atacar tot tipus de vaixells des de 1630 fins a 1680.
LES BANDERES
Els pirates, sobretot els del Carib, es dissenyaven les seues banderes, ja que en haver abandonat el seu estil de vida anterior, també van renunciar a la seva nacionalitat, i en no sentir-se identificats amb cap bandera de cap país, decidien fer-se la seva pròpia.
Però no tots els pirates volien portar la mateixa bandera, i va arribar un moment en què, per tal de diferenciar-se entre ells, els pirates van passar a dissenyar la seva pròpia bande- ra, amb elements que feien referència a la seva crueltat, per tal d’espantar els enemics, com ara destrals d’abordatge, rellotges de sorra (amb els quals els espantaven fent referència al poc temps de vida que els hi quedava si no es rendien), espases, esquelets o les típiques calaveres i tíbies encreuades.
A continuació podeu veure exemples de banderes d’alguns pirates:
ELS VAIXELLS
Els pirates utilitzaven unes embarcacions molt concretes.
calia que fossin petites i lleugeres, i que els permetessin tant fugir quan eren perseguits, com ser capaços de capturar vaixells indefensos quan eren ells els perseguidors.
S’estimaven més navegar a bord de vaixells com balandres, goletes o bergantins.
La propulsió d’aquestes embarcacions es feia mitjançant les veles. Generalment tenien dos pals, dels quals penjaven una sèrie de veles que tenien diferent forma i tamany. N’hi havia de triangulars, anomenades flocs, de rectangulars, anomenades gàbies, i de trapezoïdals, anomenades cangrees.
GALERA
XABEC
DRAKKAR
Suscribirse a:
Entradas (Atom)